diumenge, 27 de novembre del 2016

LA BATALLA QUE NO PARA

Els revolucionaris continuen la batalla contra el canvi climàtic i fins i tot es posen d'acord entre ells: mireu com dues famílies revolucionàries comparteixen cotxe! És #larevolucioverda #Somlallumqueesquerda


MISSIÓ 28: Pressionar els governs perquè apliquin polítiques respectuoses

Les decisions que tenen més impacte en la lluita contra l’escalfament global, com és el foment de les energies renovables, necessiten la voluntat política dels governs respectius. Igual que la indústria de l’automòbil o el sector petrolier actuen com a lobis, una societat organitzada que pressioni en favor del medi ambient pot donar peu a administracions més conscienciades. És cert que s’estan fent passos en la direcció correcta, però potser no amb la velocitat necessària, i és en aquest context que l’activisme mediambiental guanya importància. Passa el mateix amb la manera de consumir, en què la capacitat d’elecció dels individus pot actuar com a palanca de canvi.


Un dels parcs d'energia solar més grans del món a l'Índia

Un dels parcs d'energia solar més grans del món a l'Índia

diumenge, 20 de novembre del 2016

MISSIÓ 27: Incrementar el coneixement per saber què diu la ciència

La informació és poder, i davant d’un escenari en què fer previsions futures sobre els efectes del canvi climàtic està subjecte a actualitzacions, elevar el coneixement de cadascú i informar-se sobre què diu la ciència és útil per millorar la capacitat d’actuació. Desmitificar el discurs negacionista és imprescindible per evitar que la temperatura pugi més de dos graus centígrads respecte a l’era preindustrial, el punt de no-retorn que s’ha fixat, i més quan les temperatures baten nous rècords cada any i es calcula que ja s’ha assolit la meitat d’aquest augment. Les investigacions sobre el canvi climàtic s’han multiplicat, però contribuir pressupostàriament al seu desenvolupament també és necessari.


diumenge, 13 de novembre del 2016

REVOLUCIONARIS SOBRE RODES

Els revolucionaris ens ensenyen com fan servir transports alternatius per reduir les temudes emissions de CO2.

Ells si que són l'autèntica #larevolucioverda


MISSIÓ 26: Comprar un vehicle elèctric o compartir-lo amb altres usuaris

A causa de la situació de precarietat del transport públic en molts indrets de l’àrea de Barcelona, fer servir el cotxe privat esdevé una necessitat. L’extensió del vehicle elèctric podria pal·liar aquesta situació, però la falta d’infraestructures i l’elevat preu que tenen ha fet que, lluny dels 76.000 que preveia el Govern l’any 2010, actualment només en circulin uns 3.100. Fomentar altres vehicles baixos en emissions o amb combustibles híbrids és una estratègia a mig camí, com ho és compartir el desplaçament amb altres usuaris per augmentar-ne l’ocupació mitjana. Plataformes com Carsharing o BlaBlaCar fa temps que funcionen i demostren que l’economia col·laborativa té recorregut i també és una bona opció.


#SINOESRARAQUAN #SINOSOMNOSALTRESQUI És #larevolucioverda

dijous, 10 de novembre del 2016

LA CANÇÓ DE LA REVOLUCIÓ

El passat 11 d’octubre va tenir lloc l’acte de signatura del programa Escoles + Sostenibles. Durant l’acte l’eskamot verd del Col·legi Sant Ramon Nonat va demanar ajuda al grup de música Xiula per fer una cançó, un himne per arribar a que molta més gent es sumi al compromís per canviar i millorar el món en el què vivim. Els Xiula són experts en crear melodies i cançons però la lletra d’aquest himne l’hem de fer entre totes les escoles de la xarxa. 
Voleu saber què heu de fer per participar-hi?


La cançó de la revolució from Barcelona Escoles + Sostenibles on Vimeo.

dimarts, 1 de novembre del 2016

La revolució és molt viva!



Molts revolucionaris continuen enviant-nos les seves fotografies fent accions que ajuden a aturar el canvi climàtic com fent servir el transport públic, fent servir les noves tecnologies per evitar llargs desplaçamanents i evitant els materials d'un sol ús!

Suma't a la revolució!

Si no és ara, quan? si no som nosaltres, qui?

dimecres, 26 d’octubre del 2016

Què passa amb les escombraries del contenidor gris?

Què passa amb les escombraries del contenidor gris?: Visitem les entranyes d'unes instal·lacions especialitzades en el reaprofitament de les deixalles domèstiques. És el Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, a Mataró, i és una planta de reciclatge de referència per al sud d'Europa. Amb Eduard Querol hem fet el mateix recorregut que faria una bossa d'escombraries sense destriar.

diumenge, 23 d’octubre del 2016

UN NOU ESKAMOT

Un nou eskamot s'uneix a la lluita. Benvinguts Eskamots verds de Vedruna-Malgrat !



#Somlallumqueesquerda Som #larevolucioverda

REVOLUCIONARIS AL PODER!

Els revolucionaris fans ervir tovallons de roba en els seus àpats i gots de plàstic reutilitzables fins i tot per les seves festes d'aniversari. Així es comencen les revolucions.



#Somlallumqueesquera #Somlarevolucioverda

MISSIÓ 24: Reduir els viatges laborals i apostar per les videoconferències

Segons l’Associació Internacional del Transport Aeri (IATA), el 2014 l’aviació mundial va emetre 714 milions de tones de CO2, prop del 2% del total de les emissions imputables a l’activitat humana.
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) eleva aquest percentatge fins al 3,5%, però en el que coincideixen tots dos és que aquestes xifres creixeran en un futur, fruit de l’extensió dels viatges, potser fins a comprometre la reducció que hi hagi en altres sectors. Prioritzar el tren quan sigui possible, perquè no fa servir combustibles fòssils, o bé fer més reunions a distància utilitzant les noves tecnologies poden ser dues bones alternatives per reduir aquest tipus de desplaçaments.



#sINOÉSARAQUAN #sINOSOMNOSALTRESQUI

dimarts, 18 d’octubre del 2016

SESSIÓ D'INVESTIDURA


 Ahir es va celebrar la SESSIÓ D'INVESTIDURA del nou equip de CAPITANS MONGETA.



Els de l'ESKAMOT VERD els van donar la gorra de CAPITÀ que els distingeix com a delegats ambientals. A canvi els CAPITANS van prometre vetllar per l'entorn, per la sostenibilitat i per la revolució!



A partir d'avui l'equip començarà a treballar de valent i a preparar la primera assemblea verda del curs.





diumenge, 16 d’octubre del 2016

MISSIÓ 23: Rebaixar el consum de plats i coberts de plàstic i tovallons d’un sol ús


Una ampolla i gots de vidre per servir l’aigua a les reunions, dur l’entrepà dins d’una carmanyola, tovallons de roba per als àpats diaris i una vaixella reutilitzable quan s’organitza una trobada més nombrosa. Tot i que els plats, coberts i gots de plàstic són molt útils en determinades circumstàncies representen un gran exemple del que suposa un consum poc responsable mediambientalment, i per això cal ajustar-ne la compra. El seu procés de fabricació comporta la despesa d’energia i de matèries primeres però, un cop usats, la majoria de les vegades acaben a les deixalles sense ni tan sols una segona oportunitat. El draps i les baietes també són més eficients i tenen més recorregut que el paper de cuina.
#Somlallumqueesquera Som #larevolucioverda


ELS REVOLUCIONARIS HI TORNEN

Els revolucionaris han començat a despertar i ja ens ensenyen com despleguen les seves missions. Ells reaprofiten mobles vells i en troben altres utilitats i fan servir les dues cares dels papers per dibuixar, pintar, escriure, inventar...
#Somlallumqueesquerda Som #larevolucioverda


AL SALÓ DE CENT FEM UN ALTRE PAS

Aquest curs la revolució verda ha donat un pas més i ha okupat el Saló de Cent de l'Ajuntament. L'Eskamot junt amb Xiula i les Escoles més Sostenibles s'han unit per clamar contra el Canvi Climàtic. I ho faran a través d'una cançó creada amb totes les escoles de la xarxa. Hi treballarem durant tot el curs. Ara us oferim un petit tastet del toc d'inici de la nova missió. #Seremlallumqueesquerda Som #larevolucioverda



dimecres, 12 d’octubre del 2016

361 centres integrats a la xarxa Escoles + Sostenibles expressen el seu compromís amb la sostenibilitat per al curs escolar 2016-2017

La trobada escenifica el compromís dels centres amb la sostenibilitat i permet visualitzar la importància de la xarxa d’escoles en la construcció i transformació d’una Barcelona més sostenible


Els nois i noies són protagonistes dels projectes de millora de la pròpia escola en àmbits com la prevenció de residus, els jardins i horts ecològics, el compostatge, la qualitat acústica dels centres educatius, la mobilitat, el consum responsable o l’estalvi d’aigua, i energia entre d’altres









L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, acompanyada de la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha presidit al Saló de Cent de l’Ajuntament, l’inici de curs 2016-2017 i l’acte de signatura del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022, dels centres escolars acollits a la xarxa Escoles+ Sostenibles. Aquest programa, que enguany arriba a la 16a edició, promou la sostenibilitat a l’entorn educatiu, oferint assessorament i recursos als centres per desenvolupar projectes innovadors que introdueixin criteris ambientals en el context físic, en la gestió, en el currículum i en la vida quotidiana, amb la implicació de tota la comunitat educativa. Hi participen centres de totes les etapes educatives no universitàries, des d’escoles bressol fins a escoles d’adults, de tots els districtes de la ciutat.





En l’acte d’inauguració del curs, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat referint-se a l’alumnat que participa a la xarxa d’Escoles + Sostenibles, “vosaltres sou el present i el futur de la ciutat, una ciutat que volem millor, més sostenible, més enriquidora i més amable i per això és important que avui estigueu aquí” i ha afegit que l’objectiu del Programa “és fer una ciutat més verda i més ecològica i això vol dir també, una ciutat més habitable, més justa, una ciutat perquè les persones que hi viuen, les més vulnerables, petits i grans, puguin viure en les millors condicions possibles”.




“Tot i que els reptes són molt grans, com reduir la contaminació, sabem que el canvi està a les nostres mans perquè els petits canvis i els petits gestos, fan grans canvis i grans gestos i entre tots coses que semblaven impossibles, són possibles”, ha dit Colau. L’alcaldessa ha agraït la feina que es fa quotidianament a lesescoles, amb els mestres i les mestres i també els pares i les mares per assolir aquests canvis que contribueixen a fer una ciutat millor.

La tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha remarcat que “Barcelona s’ha d’enfortit en aquest camí que ha iniciat per a ser més sostenible i vull agrair-vos especialment, a l’alumnat i a les escoles, la feina que feu any darrera any de desenvolupar projectes per a fer entre tots una ciutat més sostenible”.

Janet Sanz ha participat d’un diàleg amb l’alumnat on li han fet diverses preguntes relacionades amb la sostenibilitat, com la reducció de la contaminació de l’aire, el soroll o la contaminació lumínica dels carrer i millora del transport públic, entre d’altres.

El programa Escoles + Sostenibles arriba aquest curs a la seva 16è edició. A la inauguració del curs 2016-2017 s’hi ha convidat una representació de les comissions ambientals de 65 centres educatius: 19 que s’incorporen a la xarxa i la resta que enguany renoven els seus projectes triennals.

Des de l’any 2001, 450 centres educatius han signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat enrolant-se en aquest programa. L’acte de signatura d’adhesió al Compromís per la Sostenibilitat escenifica el lliurament dels compromisos i dels projectes dels centres educatius als representants del govern de la ciutat. La trobada també permet visualitzar la importància de la xarxa d’escoles en la construcció i transformació d’una Barcelona més sostenible.

Aquest programa pretén introduir la sostenibilitat a l’educació formal, oferint assessorament i recursos als centres per desenvolupar projectes innovadors. Cada centre desenvolupa el seu propi projecte de transformació i accions per a millorar la sostenibilitat a l’escola i al seu entorn amb la participació directa de l’alumnat en la diagnosi i exploració dels problemes, l’elaboració de propostes de millora, i l’execució de les accions concretes. Entre els àmbits tractats hi ha la prevenció de residus, els jardins per afavorir la biodiversitat, els horts ecològics, el compostatge, la millora del confort acústic dins dels centres educatius, la mobilitat, el consum responsable o l’estalvi d’aigua, i energia entre d’altres.



Algunes de les experiències rellevants previstes per escoles per al curs 2016-2017 amb la participació de tota la comunitat educativa

Val la pena remarcar la implicació de la comunitat educativa en els projectes de ciutat. Un exemple és la participació de membres de les AMPES i del professorat de sis centres educatius de la xarxa en els diferents equips de projecte sorgits del Compromís de Barcelona pel Clima. S’han definit nou projectes que a partir d’aquest curs s’aniran materialitzant i portant a terme.

Altres exemples de participació en els projectes de la ciutat els trobarem a la superilla del Poblenou, on dos centres de la xarxa i que estan dins mateix de la superilla, l’escola d’educació especialitzada La Sagrera i l’institut de nova creació Maria Espinalt, s’han decidit a aprofitar aquesta oportunitat i obrir l’escola al carrer per dur a terme tot un seguit petits projectes que poden donar lloc a la coneixença i millora de l’entorn, a iniciar i enfortir intercanvis i relacions amb altres col·lectius, etc.

Aquest curs també, quatre centres de la xarxa, el col·legi Sant Ramon Nonat, l’escola Pia de Sarrià, l’escola Els Arcs i el col·legi Pare Manyanet, han estat escollits com a delegats en representació de Catalunya per a participar a la Conferència Estatal del Tinguem Cura del Planeta, que tindrà lloc el proper mes de novembre a Logronyo i en el que participaran un total de 120 estudiants de secundària de tot l’estat.

La transformació dels espais exteriors i la millora de la biodiversitat urbana serà també un aspecte clau aquest proper curs. Tot i que ja hi ha molts centres que han iniciat aquest procés de canvi en els espais interiors i exteriors, més d’una vintena de centres han definit projectes encaminats a iniciar la transformació dels patis, perseguint una millora de la biodiversitat, diversificació del joc, nous espais d’aprenentatge o la participació de la comunitat educativa. En aquest sentit, cal destacar l’augment en el nombre de basses en els patis escolars de Barcelona, com les de l’escola Casas, l’Institut Bosc de Montjuïc, l’escola Alexandre Galí o l’escola l’Arenal de Llevant. L’institut Príncep de Girona també ha iniciat un d’aquests canvis en espais buits amb la construcció d’un amfiteatre amb palets on ara s’hi fan classes i que continuaran ampliant amb un projecte de bioconstrucció amb canyes.

L'acte va ser conduït pel nostre ESKAMOT VERD i el grup d'animacio XIULA. junts van proposar a totes les escoles signants del compromís la confecció d'una cançó que estrenaran de manera conjunta a l'acte de cloenda del curs.




Trobareu més fotos al web.

diumenge, 9 d’octubre del 2016

EL PRIMER REVOLUCIONARI DEL NOU CURS

Comencen a arribar les primeres fotografies de revolucionaris que ens ensenyen com per exemple reaprofiten fustes d'arbres caiguts al jardí per fer-ne tions de Nadal!




Som #larevolucioverda

MISSIÓ 22: Imprimir només el que és imprescindible i per les dues cares del paper


La irrupció de la informàtica i d’internet havia de suposar la fi del paper a les oficines però, paradoxalment, s’utilitza més ara que no a l’època de les màquines d’escriure. L’any 2011, per exemple, es calcula que a escala mundial es van imprimir 3,09 bilions de pàgines –amb un augment d’un 7,5% als països emergents i una reducció d’un 5% als més rics–. A Catalunya es calcula que la quantitat de paper que s’utilitza per persona i dia en un oficina és de 35 fulls. A més de fomentar el paper reciclat, hi ha diverses maneres de reduir-ne el consum, com també de tinta: reutilitzar el paper, imprimir a doble cara i només quan sigui necessari i reduir el cos del text abans de fer-ho són tres exemples senzills.


Viure sense generar escombraries és possible

Els Johnson han aconseguit que tots els residus domèstics que produeixen en un any càpiguen en un pot de melmelada


http://www.ara.cat/estils_i_gent/Viure-generar-escombraries-possible_0_1665433552.html

L'ESKAMOT A L'ARA

Petits gestos per fer un món millor




La ‘revolució verda’ sotraga les aules del Col·legi Sant Ramon Nonat. Han creat l’Eskamot Verd, que s’encarrega de vetllar per la sostenibilitat de l’escola i l’entorn. Els mateixos alumnes es marquen els objectius a assolir i proposen les mesures que els ajudaran a aconseguir-los.

http://ara.cat/_633b57ec?s=t

Som #larevolucioverda

dilluns, 3 d’octubre del 2016

INAUGUREM EL CURS


 
Ahir l'ESKAMOT VERD va inaugurar oficialment el curs.



Va visitar totes les classes amb quatre encàrrecs ben importants:

Entreguen la missió 21 de #larevolucioverda.


Obsequien a totes les classes amb un ecocalendari on trobaran recollides les dates més senyalades de l'ESMORZA EN VERD, els torns de l'aula viva i l'entrega de cromos


Anuncien que comença el nou ECORÀNQUING, un joc per descobrir quina és l'aula més sostenible del mes

I declaren obertes les votacions per triar els capitans mongeta d'enguany. Per fer-ho han proposat un repte a cada classe. Cada grup ha d'assumir un compromís a fer aquest curs per contribuir a frenar el canvi climàtic. Quan hagin decidit què faran, ho hauran de dibuixar i penjar d'un termòmetre gegant que han penjat a la 3a planta de l'edifici nou. A final de curs hauran de penjar-hi una fotografia que demostri que han complert el repte.


Això ja comença i no té aturador, la revolta és real!


#sinoesaraquan #sinosomnosaltresqui

diumenge, 2 d’octubre del 2016

MISSIÓ 21: Comprar fusta amb segells que n’assegurin un origen sostenible

I la primera setmana doctubre serveix per marcar el retorn al camp de batalla de LA REVOLUCIÓ VERDA i els 10 cromos restants per acabar la col·lecció.

Atenció revolucionaris que les darreres 10 missions són ben difícils.

Recordeu que esperem fotos vostres posant-les en pràctica!
Compartiu-les a instagram, facebook i twitter amb el hashtag #larevolucioverda

MISSIÓ 21: Comprar fusta amb segells que n’assegurin un origen sostenible

La desforestació de les selves tropicals és un dels grans problemes mediambientals del moment, i per això assegurar l’origen sostenible de la fusta que es compra és una manera de fer-hi front. Malgrat que a Catalunya la superfície arbrada no deixa d’augmentar, el mercat de la fusta només representa un 1,3% del total del volum de negoci de la indústria. Les calderes de biomassa poden ajudar a revertir la situació i, tot i que la crema suposa l’emissió de CO2, permet compensar la factura de gas i dièsel. Assegurar fusta de proximitat té un aplicació directa aquests dies: la tria de l’arbre de Nadal. Reciclar-lo després de festes va permetre l’any passat a Barcelona millorar la qualitat de 3.500 m2 de parterres.



#sinoesaraquan #sinosomnosaltresqui
#jocanvioelmon #itu

dijous, 29 de setembre del 2016

DILLUNS REEMPRENEM LA LLUITA

Tornen renovats i amb molta energia. 

L'ESKAMOT VERD ho té quasi tot a punt per lliurar la següent batalla al Canvi Climàtic. 

Dilluns tot recomença. 

Som #larevolucioverda


ÚLTIM RECORDATORI

I acabem el recordatori dels cromos publicats fins ara... dilluns comença la recta final.
#sinoesaraquan #sinosomnosaltresqui
Som #larevolucioverda


dimecres, 28 de setembre del 2016

LA SEGÜENT RONDA

La següent ronda de cromos també ens parlava de l'estalvi energètic i d'alimentació.
Som #larevolucioverda


dimarts, 27 de setembre del 2016

ELS CROMOS DE L'ESTALVI

En els 4 propers cromos del curs passat us fèiem recomanacions sobre estalvi energètic dels electrodomèstics i mesures d'estalvi sobre l'ús de l'aigua. Envieu-nos fotos!

Som #larevolucioverda


dilluns, 26 de setembre del 2016

Us recordem més cromos de #larevolucioverda:
Esperem les vostres fotografies!
larevolucioverda@santramonnonat.org


diumenge, 25 de setembre del 2016

LA REVOLUCIÓ VERDA CONTINUA


LA SETMANA VINENT,REEMPRENEM LA LLUITA

La setmana vinent comença l'octubre i amb ell tornen els darrers cromos, les darreres accions de #larevolucioverda.

Aquesta setmana us tornem a recordar els publicats fins ara... perquè encara hi sou a temps. Encara podeu començar a ajudar-nos a aturar el canvi climàtic.

#sinoesaraquan #sinosomnosaltresqui

Recordeu: Feu servir bosses reutilitzables per anar a comprar, reutilitzeu i repareu la roba i altres objectes, separeu els residus i feu servir els punts verds!


dissabte, 17 de setembre del 2016

DECIDIM.BARCELONA



Després que els alumnes de 3r i 4t d'ESO participessin en el debat decidim.barcelona (podeu seguir els resultats dels diferents debats seguint els següents vincles)

(Col·legi Sant Ramon Nonat 1, Col·legi Sant Ramon Nonat 2, Col·legi Sant Ramon Nonat 3 i Col·legi Sant Ramon Nonat 4)

el passat mes de Juliol es va tancar la darrera versió del Pla Municipal.

Aquesta versió és el resultat del procés participatiu que es va iniciar l'1 de febrer. Han participat més de 39.000 persones i 1.700 associacions i organitzacions, a través les cites presencials i de la plataforma decidim.barcelona. Des que va acabar el procés, han estat treballant en l'estudi i en l'agrupació de les propostes. D'aquesta manera han obtingut una nova versió del Pla Municipal que agrupa el 72,2% de les propostes ciutadanes fetes durant el procés.

L'estudi de les més de 9.500 propostes de la ciutadania ha estat realitzada per responsables de cada àrea i districte i personal tècnic de l'Ajuntament, involucrant a més d'un centenar de persones. El resultat del procés són més de 1.400 actuacions que agrupen prop de 6.900 propostes ciutadanes. De les 4.498 propostes sorgides de les cites presencials, 3.410 han estat acceptades.

Des de decidim.barcelona ens agraeixen la  participació (professionals, infants i adolescents) en el procés participatiu del Pla Municipal i ens conviden a consultar l'estat de les propostes elaborades a les cites presencials

Creuen que la participació d'infants i adolescents ha estat clau, aportant una mirada fresca i essencial per tal de construir una ciutat oberta a tots i totes.

També podeu navegar per les diferents visualitzacions per tal de facilitar la navegació pel conjunt del procés.

Seguim construint la ciutat democràtica.

És #larevolucioverda

dijous, 8 de setembre del 2016

NO LLENCEM RES

A l'escola no llencem res.

Totes les capses i plàstics del nou material i la fusta dels mobles vells s'emmagatzemen al taller de tecnologia per reaprofitar durant el curs.



És #larevolucioverda

dijous, 1 de setembre del 2016

Cal una safata de porexpan per vendre sis salsitxes?

L'ús de les safates de poliestirè avança sense fre als supermercats. Analitzem qui hi surt guanyant i qui perdent amb la invasió d'aquest tipus de plàstic

Seguiu el següent enllaç...

http://www.ara.cat/societat/safata-porexpan-plastic-poliestirens-reciclatge-contaminacio-mediambient_0_1642635876.html


dimarts, 30 d’agost del 2016

CIUTATS I PTEJADA ECOLÒGICA

Un nou curs està a punt de començar i els revolucionaris tornem a esmolar les armes, que de ben segur no han parat de treballar durant tot l'estiu.
Per arrencar amb força compartim amb vosaltres una aclaridora infografia sobre LA PETJADA ECOLÒGICA i un interessant programa de REDES que parla sobre el futur de les ciutats.



És #larevolucioverda

http://www.rtve.es/…/vi…/redes/redes-ciudadanos-red/1906547/

diumenge, 7 d’agost del 2016

LA SOSTENIBILITAT DE LES CIUTATS A DEBAT

Ciutats imperfectes amb entorns millorables i complicats però amb polítiques que poden ser un model de futur.

Si us interessa, llegiu l'article complert al següent vincle

Atrapar la boira per tenir aigua en el desert de Lima


La capital peruana és la major ciutat del món ubicada en un desert després de El Cairo. Sense pluja i amb poc sol, però si molta boira, recollir aigua amb xarxes és una solució barata i innovadora.

Si seguiu el següent enllaç trobareu l'article relacionat

dissabte, 6 d’agost del 2016

RIO 2016 (II)

Els JJOO de Rio 2016 fan visible la lluita contra el Canvi climàtic i la necessitat de cuidar el planeta.

A la desfilada els atletes plantaven llavors en unes platejades torres que després es transformarien en unes anelles olímpiques que primera vegada a la història dels jocs, van ser totes verdes... verd amazones.

Tota una declaració d'intencions.




RIO 2016



La cerimònia d'obertura dels JJOO de RIO 2016 esdevé una autèntica ‪#‎larevolucioverda‬ amb un preciós homenatge a la natura i una profunda reflexió sobre els efectes del canvi climàtic.






Un fragment de la cerimònia es va desenvolupar sota els versos del punyent poema de Carlos Drummond de Andrade...


LA FLOR Y LA NAUSEA

Atado a mi clase y a algunas ropas, voy de blanco por la calle cenicienta.
Melancolías, mercancías, me acechan.
¿Debo seguir hasta el asco?
¿Puedo, sin armas, revelarme?
Ojos sucios en el reloj de la torre:
No, el tiempo de la justicia no llegó.
El tiempo es aún de heces, malos poemas, alucinaciones y espera.
El tiempo pobre, el poeta pobre
se funden en un mismo punto muerto.
En vano me intento explicar, los muros son sordos.
Sobre la piel de las palabras hay cifras y códigos.
El sol consuela a los enfermos y no los renueva.
Las cosas. Qué tristes son las cosas, consideradas sin énfasis.
Vomitar ese tedio sobre la ciudad.
Cuarenta años y ningún problema
resuelto, siquiera apuntalado.
Ninguna carta escrita o recibida.
Todos los hombres vuelven a casa.
Son menos libres pero llevan periódicos
y deletrean el mundo, sabiendo que lo pierden.
Crímenes de la tierra ¿cómo perdonarlos?
Tomé parte en muchos, oculté otros.
Encontré bellos algunos, fueron publicados.
Crímenes dóciles, que ayudan a vivir.
Ración diaria de error, distribuida en casa.
Los feroces panaderos del mal.
Los feroces lecheros del mal.
Prender fuego a todo, incluso a mí.
Al niño de 1918 lo llamaban anarquista.
Y, sin embargo, mi odio es lo mejor de mí.
Con él me salvo
y doy a pocos una mínima esperanza.
Una flor nació en la calle.
Pasen de largo, trenes, camiones, río de acero del tráfico.
Una flor que macilenta
elude a la policía, rompe el asfalto.
Completo silencio, paren los negocios,
les juro que una flor nació.
Su color no se percibe.
Sus pétalos no se abren.
Su nombre no está en los libros.
Es fea. Pero es realmente una flor.
Me siento en el piso de la capital del país a las cinco horas de la tarde
y lentamente paso la mano por esa forma insegura.
Del lado de las montañas, volutas de nubes macizas.
Pequeños puntos blancos se mueven en el mar, gallinas en pánico.
Es fea. Pero es una flor. Perforó el asfalto, el tedio, el asco y el odio.

Carlos Drummond de Andrade








diumenge, 31 de juliol del 2016

Tornar els envasos al comerç: la batalla pels residus més preuats

Ecologistes i gestors de residus discrepen sobre els efectes d’implantar un nou sistema en què els consumidors hagin de retornar llaunes i ampolles de plàstic als comerços on les comprin




Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR). Aquest és el nom que rep el sistema de tractament de residus en què les llaunes i les ampolles de plàstic, en comptes d’acabar en un contenidor groc, s’han de retornar als comerços on es compren. La idea és que, en el moment de comprar aquests productes, es paga un dipòsit addicional d’uns 10 cèntims per envàs, que el client recupera quan el torna buit al comerç. Reciclar té premi o, més concretament, no reciclar té penalització. El model funciona amb èxit en països com Noruega o Alemanya, però ecologistes i gestors de residus discrepen dels efectes que pot tenir un model així a Catalunya.

Darrere de la polèmica hi ha el fet que són precisament les llaunes d’alumini, els brics i les ampolles de plàstic els productes més valuosos de tot el que acaba al contenidor groc. “És com si uns es quedessin el pernil i els altres la mortadel·la”, diu una font del sector contrària a la possibilitat que s’implanti aquest canvi.

Per estudiar la viabilitat del model, el Govern ha encarregat un estudi per valor de 60.400 euros a la consultora ambiental ENT que rebrà a l’octubre. El canvi, si es fa realitat, serà transcendental i “tothom s’hi haurà d’adaptar”, sobretot els comerços, explica la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà. L’objectiu últim és augmentar les taxes i la qualitat en el reciclatge dels envasos lleugers, en un moment en què la mateixa Agència de Residus de Catalunya (ARC) reconeix que el 30,5% del que acaba al contenidor groc és material impropi, que hauria d’anar a un altre lloc. “Té avantatges i inconvenients”, assumeix Subirà, malgrat que les veus favorables a la implantació han guanyat pes. Sense anar més lluny, els nous governs progressistes del País Valencià i les Illes Balears ja han anunciat que estudien aplicar aquest model, un sistema que veuen amb bons ulls.

A favor: l’oportunitat ideal per millorar el reciclatge
Durant tres mesos, Cadaqués va acollir la tardor del 2013 una prova pilot per comprovar l’eficàcia del sistema de dipòsit i retorn d’envasos. La directora de la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable, Rosa García, l’entitat que va impulsar aquella prova, assegura que la recuperació d’envasos de begudes va passar del 12% a gairebé el 90%, i que la satisfacció entre veïns i comerços -que rebien dos cèntims per cada llauna o ampolla que entregaven- va ser màxima. Ara bé, ¿és possible implantar aquest model a tot Catalunya? El director de la Fundació Retorna, Miquel Roset, ho dóna per descomptat. “L’únic que demanem és que les begudes que més consumim fora de casa es tornin a vendre amb un dipòsit, perquè així ens assegurarem que els envasos no es perden”, assegura.

Retorna agrupa 20 organitzacions, entre les quals hi ha entitats ecologistes, sindicats, consumidors i el Gremi de la Recuperació de Catalunya. Fins i tot la patronal Pimec ha defensat recentment la implantació d’aquest model. El raonament és retrocedir en el temps, fins al moment que es retornaven els cascos d’ampolles a les botigues. Segons defensen els partidaris de l’SDDR, aquesta seria la millor manera de recuperar materials i reduir l’impacte ambiental.

Millorar el reciclatge

Recuperar més envasos farà que desapareguin del paisatge

Segons Roset, a l’Estat només es recuperen el 15% dels envasos de les begudes més consumides. Segons els seus càlculs, això representa perdre al voltant de 67 milions d’euros en matèries primeres valuoses que mai s’arriben a reciclar.

El raonament afegit és que són precisament aquest tipus d’envasos els que més es llencen als boscos o a les platges, fet que embruta el medi natural. Si cadascun d’aquests envasos tingués un valor efectiu de 10 cèntims, els incentius per retornar-los serien prou grans.

Estalvi econòmic

L’actual sistema de gestió costa 295 milions i no és eficient

L’actual model de reciclatge emana de la transposició d’una directiva europea de finals dels anys 90 que obliga els fabricants d’envasos a fer-se càrrec d’aquest residu. Per aquesta raó, els productors paguen un cànon a Ecoembes -contenidors blaus i grocs- i Ecovidrio -contenidors verds-, dues entitats sense ànim de lucre que gestionen els residus i paguen els municipis pel volum de materials que recullen i que després revenen als recicladors. Segons Retorna, aquest model és “una mica pervers” i costa 295 milions d’euros l’any. Defensen que, més enllà dels estalvis, perquè no caldria netejar tants envasos de l’entorn, el sistema circular costaria molt menys i permetria generar més recursos per a l’augment del reciclatge.

Socialitzar els esforços

Ampliar la responsabilitat del productor d’envasos

“Els fabricants han de ser responsables del seu producte”, diu García. Creu que actualment els costos negatius de l’abandonament d’envasos els assumeix la societat, mentre que els productors només es queden els guanys de vendre les seves begudes. També Roset assegura que les grans empreses embotelladores no volen que els imposin el seu model de negoci, i per això pressionen les administracions perquè no el canviïn. “El nou model no requereix cap capital inicial”, insisteix, tan sols cal pensar què és millor per a la societat.

En contra: despullar un sant per vestir-ne un altre
Els fabricants d’envasos no volen canvis en el model actual de reciclatge, malgrat que accepten que cal augmentar les taxes de recuperació. La seva veu principal és Ecoembes, el gestor més important del sistema. “Tot allò que sigui estudiar fórmules en favor del medi ambient ens sembla molt bé”, diuen, per valorar l’encàrrec d’un informe de la Generalitat. Acte seguit, però, carreguen contra l’SDDR. Fonts de l’Associació de Begudes Refrescants (Anfabra), per la seva banda, es limiten a dir que estan “satisfets amb el correcte funcionament” del model actual i, per aquesta raó, no volen valorar “altres possibilitats”.

Tampoc es mulla la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB), i remet a la plataforma Envase y Sociedad, defensora d’un argumentari que posa en qüestió un canvi que consideren innecessari i massa costós. “Implicaria uns costos de gestió d’entre 9 i 11 vegades l’actual”, diu el seu secretari general, Juan Quintana. La plataforma s’ha aliat amb diverses universitats per presentar estudis alternatius als de Retorna i conclou que el nou model no permetria millorar gaire les taxes de reciclatge.

Millora insignificant

L’augment del reciclatge és ínfim sobre el conjunt de residus

Del total de residus que genera un ciutadà, només el 9% són envasos que han d’anar als contenidors grocs o blaus -en pes, no en volum-. “Tot el que incideixi en només un 9% del total és poc. Cal gestionar tota la resta”, apunta Ecoembes. En última instància, a més, els contenidors grocs no desapareixerien, sinó que seguirien encarregant-se de tota la resta d’envasos de plàstic que no siguin de begudes de fàcil consum. Així doncs, haurien de seguir rebent les ampolles d’oli o les llaunes de conserves, productes que requereixen més esforç per netejar-se i tornar-se a posar en circulació. “Ecoembes té l’obligació de reciclar-ho tot, també el film plàstic, que no és rentable”, afegeixen.

Els detractors de l’SDDR creuen que la seva implantació permetria, com a molt, augmentar les taxes de reciclatge entre un 1% i un 3%, mentre que el cost d’implantar un circuit diferent al dels contenidors grocs seria d’uns 500 milions.

Manipulació del ciutadà

La intenció última és implantar màquines de compactació noves

Més enllà del fet que totes les petites botigues de queviures haurien d’habilitar un espai per recollir envasos, i això seria un destorb -no tant a les grans superfícies-, Ecoembes creu que la intenció última és aconseguir vendre màquines capaces de compactar llaunes. Per això asseguren que aquests fabricants estan fent campanya en favor de l’SDDR, una estratègia que considera una “operació comercial” encoberta.

L’educació és la clau

Només amb un compromís ampli i real es millorarà el reciclatge

“Generar més complexitat social quan encara no s’han assolit taxes elevades de sensibilització i reciclatge no té sentit”, diu Quintana. Primer de tot cal millorar el model, fent campanyes de conscienciació, a més d’incrementar la recollida selectiva amb dispositius especials per a grans esdeveniments com competicions esportives o concerts. Potser sí que desapareixerien de la natura brics, llaunes i ampolles, però, què passa amb les burilles, papers o bosses? El problema va més enllà de retirar una part dels materials problemàtics. “Cal un únic missatge” i, la manera més efectiva de fer-ho és a través de la col·laboració pública i privada que ja fa Ecoembes, insisteix aquesta entitat.

Ambientalment pitjor

Les emissions de CO 2 pujaran molt amb el nou sistema

Crear més punts de recollida d’envasos obligaria a fer més desplaçaments i, per tant, augmentaria les emissions de CO2 dels vehicles. “S’enganya la ciutadania amb un missatge pretesament ecologista”, diu Ecoembes.

Una cosa és ben clara: el model actual pot canviar, i per això els fabricants i gestors saben que ara han de jugar la batalla dels arguments si volen sortir-se’n.

dilluns, 25 de juliol del 2016

El sòl de Sibèria mostra una de les grans amenaces de l'escalfament global

És un efecte hipnòtic, però no per això menys perillós. Uns investigadors han gravat una de les amenaces que porta el canvi climàtic: les bombolles de metà sota la superfície del sòl.



Les regions àrtiques amaguen sota el gel permanent (el pergelisòl) una bomba climàtica que amenaça d'esdevenir l'epicentre del canvi climàtic: el gas metà.

Ara també podem veure com, en algunes zones, el metà ja no està contingut pel pergelisòl, sinó directament pel sòl, protegit per una fina capa de terra.

L'augment de les temperatures està fonent el gel i això accelera l'alliberament d'aquest potent gas d'efecte hivernacle, que té una capacitat d'escalfament 25 vegades superior al CO2.

Els investigadors russos han trobat fins a quinze bombolles com la del vídeo a l'illa de Belyy. Tenen al voltant d'un metre de diàmetre.

El vídeo, difós pel Siberian Times, demostra que aquestes bombolles de metà estan alliberant una quantitat de gas 200 cops per sobre de la norma.

diumenge, 24 de juliol del 2016

EL CANVI CLIMÀTIC AFECTA EL PATRIMONI

Els efectes del Canvi Climàtic ens afecta a tots, a curt i a llarg termini.
Ara que s'acosten les vacances i aprofitem per viatjar, potser ens interessi saber els efectes que el Canvi Climàtic poden causar sobre el patrimoni.



És hora de revolucionar-se, no creieu?
#sinoesaraquan #sinosomnosaltresqui .
És #larevolucioverda

divendres, 22 de juliol del 2016

VACANCES SOSTENIBLES



Segurament la majoria de vosaltres us disposeu a gaudir d'unes merescudes vacances. 

Compartim uns quants consells per tal que feu de les vostres vacances les vacances més revolucionàries i sostenibles del planeta... 

I és que el planeta no entén de vacances i el canvi climàtic no dóna treva... 

Més que mai a l'estiu, #sinoesaraquan #sinosomnosaltresqui És #larevolucioverda